Model Actual de l' Univers. Big Bang

Què va descobrir Edwin Hubble? Com ho va fer?

Edwin Hubble

Edwin Hubble va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX. Ell es considerat com el pare de la cosmologia, encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps.

Edwin amb l'ajuda de Milton Humason, va descobrir la relació entre la velocitat va descobrir la relació entre la velocitat a què s'allunyen les galàxies i la distància a què es troben de nosaltres, coneguda com a llei de recessió de les galàxies, o llei de Hubble, evidència de l'expansió de l'univers i d'una de les més importants teories que s'han formulat per explicar-ne l'origen, la coneguda com la gran explosió o big bang.

Segons la seva teoria, les galàxies s'allunyen a major velocitat les unes d'altres si estan més allunyades. És a dir, si una galàxia està situada deu vegades més lluny de la Terra, aquesta s'allunyarà deu vegades més ràpid que aquests. Això significa que la velocitat de fuga per un milió de persecs de distància (1 persec = 3,25 anys llum) equival a uns 75 km per segon; gràcies a això, s'ha pogut calcular aproximadament l'origen de l'univers conegut com a big bang, fa uns 15.000 o 20.000 milions d'anys.

Hubble va descobrir el Big Bang mitjançant un telescopi, el Hooker, que li va permetre mesurar la distància entre galàxies, observant cefeides. Al 1927 amb l'ajut de Milton Humason va fer la llei de recessió de les galàxies, amb aquesta llei va descobrir el Big Bang,

Quan, qui i com es va descobrir que l’expansió de l’Univers s’està accelerant.

Els nord-americans Saul Perlmutter, Brian Schmidt i Adam Riess i volien mesurar la desacceleració de l'univers en el qual vivim, utilitzant observacions de supernoves de l'univers llunyà. Fins a finals dels 90, la major part dels astrònoms donàvem per fet que vivíem en un univers que, frenaria la seva expansió. La conclusió a la qual van arribar els equips de Perlmutter i de Schmidt i Riess no va poder ser més sorprenent: l'univers, que va començar fa gairebé catorze mil milions d'anys l'expansió de l'univers s'estava accelerant.

Com la lluentor intrínseca de les supernoves Ia és el mateix, la distància a les supernoves ve determinada per la lluentor aparent que mesurem amb els telescopis. D'aquesta manera, Perlmutter, Schmidt i Riess van mesurar la lluentor aparent de supernoves molt llunyanes, la qual cosa directament els donava les distàncies a les mateixes. Perlmutter, Schmidt i Riess esperaven trobar evidències que vivíem en un univers on la proporció de matèria era tan gran que frenava la seva expansió. Per a això, les supernoves observades haurien d'haver estat molt brillants, ja que en desaccelerar-se l'expansió de l'univers la distància a les supernoves seria menor que si l'univers no s'hagués frenat. No obstant això, la qual cosa van trobar va ser just el contrari: la lluentor de les supernoves més llunyanes era més feble de l'esperat. Tan feble que les distàncies eren fins i tot majors que les que esperaríem si l'univers no s'hagués frenat. Per tant, l'expansió de l'univers havia d'estar accelerant-se.

Qui proposa i què vol dir inflació en el contexte de la teoria del Big Bang.

Alan Guth

La inflació còsmica és un conjunt de propostes en el marc de la física teòrica per explicar l'expansió molt ràpida de  l'univers en els instants inicials i resoldre l'anomenat problema de l'horitzó.

La inflació va ser per primera vegada proposada pel físic i cosmòleg nord-americà Alan Guth en 1981 i independentment Andrei Limiti, i Andreas Albrecht juntament amb Paul Steinhardt li van donar la seva forma moderna.

Què és la nucleosíntesi?

.La nucleosíntesis és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (protons i neutrons) per arribar a generar la resta dels elements de la taula periòdica. Els nucleons primigenis preexistents es van formar a partir del plasma de quarks-gluones del Big Bang quan es va refredar per sota dels deu milions de graus, aquest procés es pot cridar nucleogénesis, la generació de nucleons en l'Univers. La conseqüent nucleosíntesis dels elements (incloent, per exemple, tot el carboni i tot l'oxigen) ocorre principalment a l'interior dels estels per fusió o fissió nuclear.